DISSENY


ESTALVI ENERGÈTIC

La nova versió del EPBD 2010 (Energy Performance of Buildings Directive) insta als Estats membres de la Unió Europea que a finals de l'any 2020 el CONSUM ENERGÈTIC CASI ZERO sigui obligatori pels nous edificis del sector privat. Aquesta directiva ens mostra el camí cap a on evolucionarà la construcció en l'estat els propers anys. El nostre estudi està incorporant a dia d'avui sistemes que garanteixen el mínim consum energètic.

1. SISTEMES PASSIUS
  • Coberta enjardinada

    Les cobertes enjardinades extensives en àmbits urbans, són un gran benefici pel Medi Ambient, ja que contraresten la gran quantitat de superfície impermeable a causa de l'edificació i ofereixen, a més, un lloc de vida per a plantes i animals. A part de retenir l'aigua pluvial de l'immoble. Les cobertes enjardinades milloren igualment el microclima, absorbeixen la pols, redueixen la reflexió del so i augmenten l’aïllament tèrmic i acústic de l’edifici. Reduint, així, part de les despeses de calefacció i refrigeració. A més també protegeixen la impermeabilització contra les radiacions ultraviolades, el calor, el fred, perllongant la durada de la coberta.

    Per la plantació usem comunitats de plantes adaptades, per la seva naturalesa, a les difícils condicions existents en les cobertes : sol, vent, sequera. Un dels gèneres més emprats és el Sedum, amb més de mig miler d’espècies diferents.

    Les cobertes ecològiques extensives exigeixen molt poc manteniment. Per regla general, és suficient amb controlar les plantes no desitjades una o dues vegades l'any. El sistema contempla la retenció de l'aigua de pluja. Una vegada que el substrat especial està saturat i les concavitats plenes, l’aigua sobrant pot discórrer lliurement cap als desguassos de la coberta. I gràcies als forats de les plaques drenants garantim una bona oxigenació de la capa vegetal.

    D’aquesta manera aconseguim imitar el que passa a la natura, reduïnt-ho a uns quants centímetres, i mirant d’obtenir un sistema pràcticament autònom, que necessiti el mínim manteniment possible, i el mínim consum d’aigua.

  • Façana ventilada i aïllament exterior

    La façana ventilada crea una càmera d’aire permanentment ventilada entre la paret revestida i els panells exteriors de tancament. A l’estiu el calor es dissipa amb la circulació de l’aire a l’interior de la càmera, i a l’hivern aquesta fa de coixí amb l’exterior retenint l’escalfor i retardant el refredament del tancament. Aquest tipus de solució redueix en gran part la transmissió tèrmica des de l’exterior i en conseqüència la demanda energètica de l’edifici. Ens permet baixar el consum de calefacció i d’aire acondicionat, obtenint un gran estalvi energètic i econòmic. Un altra avantatge es que permet col·locar l’aïllament en aquest espai ventilat, situant-se a la part més exterior del tancament.

    La col·locació de l’aïllament per l’exterior permet que aquest sigui continu, sense ponts tèrmics que ocasionin condensacions i humitats no desitjades o l’entrada d’aire fred. També s’incrementa la massa tèrmica de l’edifici, aprofitant encara més la inèrcia tèrmica dels seus tancaments. Es suavitzen els salts tèrmics entre l’interior i l’exterior reduint els costos energètics.

    En projectes de rehabilitació energètica, la col·locació d’un nou aïllament per l’exterior redueix el consum energètic i la demanda de calefacció i climatització de l’edifici sense afectar als interiors dels habitatges o locals.

  • Caixes de persiana sense pont tèrmic

    Les actuals caixes de persiana que podem trobar habitualment als edificis d’habitatges són un punt dèbil per a la façana. En aquests punts l’estanquitat es pot veure compromesa i afectar al tancament provocant filtracions, condensacions, etc. És el que es coneix com a pont tèrmic. Això és degut a que les caixes de persiana són accessibles per l’interior, trencant la continuïtat de l’envoltant.

    Les caixes de persiana amb registre per l’exterior donen continuïtat al tancament evitant la creació del pont tèrmic. L’aïllament no és veu debilitat en aquests punts, augmentant la seva eficàcia i per tant, fent l’edifici energèticament més sostenible.

  • Orientació i Control solar (persianes, porxos) i Ventilació creuada

    Des del projecte és treballa tenint especial cura amb les diferents orientacions en que es troben situats els tancaments. Els edificis i peces s’emplacen triant bons criteris d’orientació sempre que les condicions ho permetin. Cada façana, cada orientació, té uns requeriments i unes proteccions que cal anar adaptant segons les demandes i necessitats del projecte.

    Les obertures amb orientacions Sud tenen una forta irradiació solar que cal controlar amb porxos, ràfecs, persianes,.. mentre que les orientacions Est i Oest requereixen d’elements de protecció verticals degut a que el sol es troba més baix quan afecta aquestes obertures, això es pot aconseguir augmentant els gruix dels brancal en certs punts o amb la col·locació de cortines verticals.

    La ventilació creuada, contemplada al nou Decret d’Habitabilitat 141/2012, és un factor bàsic per afavorir la ventilació natural dels habitatges i dissipar calor i humitats derivades de l’ús continu dels habitatges. Aquest sistema es pot integrar a edificis d’altres usos per reduir-ne també aquestes càrregues. Des de el projecte, es treballa per garantir la ventilació natural creuada als edificis aportant un punt més de sostenibilitat.

  1. SISTEMES ACTIUS
  • Geotèrmia

    L’energia geotèrmica prové de l’energia solar que rep la terra i s’emmagatzema en forma de calor, de manera que la temperatura mitja al llarg de l’any és d’aproximadament uns 15º C a partir dels 20m de profunditat independentment de l’estació meteorològica o la temperatura exterior. L’energia geotèrmica ofereix calefacció, aigua calenta (ACS) i fred tot l’any sense necessitat de cap altre sistema de recolzament, es tracta d’un sistema autònom que permet assolir estalvis energètics considerables gràcies al seu alt rendiment. Per cada kilowatt consumit s’obtenen entre 4 i 5 kilowatts procedents de la terra. L’ús de la bomba de calor per energia geotèrmica suposa un pas endavant en la conservació del medi ambient ja que no fa ús de combustibles fòssils i no emet gasos contaminants a l’atmosfera. La seva utilització diària és senzilla i no exigeix pràcticament cap manteniment. Aquestes instal·lacions són de dimensions reduïdes y no necessiten cap ventilació especial. Adquirint un sistema geotèrmic per a la climatització s’està adquirint probablement el sistema més eficient i amb una rendibilitat econòmica més alta.

  • Biomassa

    La biomassa és una font important que pot contribuir a pal·liar el dèficit energètic actual, ja que és renovable, barata, més neta que la procedent dels combustibles fòssils i necessita tecnologies poc complexes.

    És proporcionada per una gran diversitat de productes, entre els quals s'inclouen els forestals (llenya, fusta o rebuigs de fusta), deixalles agrícoles (palla), deixalles animals (excrements procedents de granges) i escombraries (paper, cartró, restes d'aliments).

    Energèticament, es considera que té un balanç neutre en emissions de CO2 degut a que el CO2 que consumeix en el procés de transformació és equivalent al oxigen aportat a l’atmosfera durant la seva producció. Aquest sistema l’acosta molt al objectiu de consum energètic casi zero que es vol imposar als edificis.

  • Col·lectors solars

    Els col·lectors solars tèrmics aprofiten l’energia de la radiació solar per a transformar-la en energia tèrmica per al se ús en sistemes de calefacció i/o aigua calenta sanitària (ACS) en l’àmbit domèstic.

    La producció d’ACS i calefacció a través de sistemes de captació solar permet reduir la potència i consums de la resta de sistemes actius de l’edifici, sent un equip de recolzament eficaç dins dels paràmetres d’estalvi energètic. Es redueix la demanda d’energia, ja que en gran part aquesta queda coberta amb aquest sistema sostenible que aprofita l’energia neta del sol.

    També es poden instal·lar panells fotovoltaics per a transformar aquesta radiació solar en electricitat i ampliar l’ús d’aquests sistema d’aprofitament energètic.